Les millors propostes per descobrir la ciutat dels volcans, Olot!
IG | FB | TW
 

Què visitar al nucli antic d’Olot?

Un itinerari pels secrets del nucli antic d’Olot

Passejant pel nucli antic d’Olot descobrireu carrers, carrerons, esglésies i places renaixentistes. Sabeu què visitar a Olot per descobrir les visites essencials i els llocs més llegendaris? Us proposem una passejada que us endinserà a descobrir els indrets del nucli antic d’Olot més especials.

Diuen que “no és bon olotí qui no visita la verge del Tura de vespre o de matí”. Esteu preparats? Som-hi!

El passeig de la Muralla i el Tura

Us proposem començar la visita del nucli antic d’Olot al passeig de la muralla, un bonic passeig viu i animat amb petites terrassetes i gronxadors. El mateix lloc on durant l’edat mitjana hi havia la muralla que marcava el perímetre d’un Olot molt reduït, entre aquesta muralla i el riu Fluvià, a pocs metres al sud. 

FOTOS: LAND

Si el seguiu en línia recta, arribareu al Santuari del Tura. Les robustes parets fan de muralla i marquen el límit de la muralla que gira aquí direcció al riu.

El Santuari del Tura és una església de considerables dimensions. Destaquen a la seva façana l’escut d’Olot d’una banda i una còpia de la Mare de Déu del Tura de pedra, a l’altra.  

Si trobéssiu el santuari obert us animem a entrar-hi per veure la talla romànica original, del segle XII, al capdamunt del cambril. També la cúpula i el fresc del muralista Joan Carles Panyó o bé l’Ecce Homo, a un lateral, de l’escultor de l’època del barroc, Ramon Amadeu. Un autèntic tresor artístic dins aquest espai!

FOTO: RÀDIO OLOT

De nou a fora, no us perdeu el solar de Can Sau: Una escenografia d’urgència, obra dels arquitectes olotins unparelld’arquitectes, finalistes d’entre els 10 millors arquitectes per la revista “The Guardian” i la intervenció de l’artista olotí Quim Domene. No us deixarà indiferent i segur que hi identificareu moltes coses que ja heu vist en aquest recorregut. De nit, pels efectes lumínics que té, us animem a visitar-lo també perquè us sorprendrà! 

La Plaça Major

Si no ens ho expliquen, mai diríem que la Plaça Major d’Olot és d’estil renaixentista. Es va construir a ple segle XVI, degut a la construcció de la vila nova, ja que la vila vella va quedar soterrada, dins el perímetre de la muralla que hem vist abans, per uns forts terratrèmols al segle XV. La vila doncs va sortir fora muralla i es va ampliar direcció a l’església de Sant Esteve, és a dir d’est a oest.  

L’urbanisme renaixentista és molt clàssic, una plaça quadrada al centre i a partir d’aquesta carrers en perpendicular que la travessen. Una plaça sense Ajuntament, doncs és una plaça de nova construcció. I ben quadrada, amb prou d’espai per ser el centre del ball dels gegants, cavallets i cabeçuts, un ball declarat d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i que es balla per Corpus i per les Festes del Tura el 8 de setembre.

El carrer dels Sastres i Sant Esteve

Continuarem aquest passeig pel nucli antic d’Olot pel carrer del sastres, passant pel carrer de les peixateries velles o les carnisseries. Com els noms indiquen, eren els oficis que antigament es concentraven en aquests carrers. Per tant, al carrer dels sastres hi havia les sastreries que feien els “trajos a mida”. Avui, gràcies a l’associació la Iera i l’Ajuntament d’Olot, s’han recuperat els locals per instal·lar-s’hi joves artesans, que fan del seu ofici un art. La proposta és “El taller dels sastres”  i per saber qui són i què fan us convidem a visitar-los!

EL TALLER DELS SASTRES

Ja arribats al Racó de la Font girarem direcció Sant Esteve, l’església parroquial de la ciutat d’Olot. Si bé el seu origen és antic, tant com el Tura, el que veiem, la façana, el campanar i la nau és d’una reconstrucció encarregada a l’arquitecte civil Blay de Trincheria al segle XVIII, donant lloc a aquesta església de grans dimensions, quasi com una catedral.

Recomanem la visita a Sant Esteve (obert cada dia d’11h a 13h). Podreu entrar al Museu Tresor Parroquial, amb una col·lecció excel·lent d’orfebreria, retaules gòtics, barrocs i dues peces úniques: una ara jueva d’una comunitat jueva fugida de Besiers, i un Greco “de bo de bo “ com va escriure Miquel Utrillo a la revista “Pèl i ploma”, quan el va veure per primera vegada: un Crist abraçat a la creu de principis del segle XVII, firmat a la seva part inferior dreta.

Share Post