Llegendes d’Olot

L’home dels nassos

“La llegenda de l’home dels nassos és una tradició popular catalana celebrada el 31 de desembre. Segons la llegenda, aquest personatge té tants nassos com dies té l’any, però només se’l pot veure l’últim dia, quan li queda un únic nas.

Els adults diuen als nens que surtin a buscar-lo, però la sorpresa és que l’home amb 365 nassos sembla una persona normal amb un sol nas.”

Aquesta tradició ensenya als nens el pas del temps i és una part entranyable de la cultura catalana i és una figura que el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot i l’Associació de Comerciants han impulsat i des del 2014 s’ha anat consolidant com una iniciativa simpàtica que té per objectiu dinamitzar els carrers i el comerç local de la ciutat durant les festes nadalenques.

Cursa Sant Silvestre

“La història de la cursa de Sant Silvestre es remunta a l’any 1923, quan el periodista brasiler Cásper Líbero va assistir a una cursa nocturna a París on els participants portaven torxes. Inspirat per aquesta experiència, va organitzar una cursa similar a Sao Paulo un any després, com a director del diari esportiu Gazeta Esportiva.

La cursa es va nomenar en honor a Sant Silvestre, un Papa del segle IV commemorat el 31 de desembre. Tot i que Sant Silvestre no era conegut per les seves dots atlètiques, la cursa adopta el seu nom per coincidir amb el dia del seu santoral.”

A Olot ja fa alguns anys que dues entitats han agafat aquesta tradició i l’estan consolidant, és una cursa divertida on els corredors i corredores es poden també disfressar: 

• Centre Excursionista d’Olot Secció Canicross. 
• Club Futbol Sant Roc.

La gorga dels dimonis del barri dels Desemparats

En temps antics, a la “Gorga dels dimonis”, un tram de riu passat el pont de Sant Roc, els pescadors no podien pescar a causa d’ombres estranyes, xiscles infrahumans i una pudor estranya. Una noia del carrer de Sant Ferriol anava a trobar-se amb el seu enamorat després d’una tempesta. Quan va arribar al lloc, el seu enamorat estava amb individus sospitosos. De sobte, un home negre muntat en un cavall aparegué de la terra, espantant la noia.

Els malvats la van agafar i el cavaller va intentar besar-la, però ella va invocar la Verge dels Desemparats i de sobte una força va tirar per terra el cavall i el cavaller, desapareixent en un xuclador del riu Fluvià. La noia, mig estabornida, fou trobada i rescatada per gent bona.

Des d’aquell incident, els pescadors van evitar la gorga fins que els frares d’Olot van beneir les aigües. Al lloc dels fets, es va construir una capella dedicada a la Verge dels Desemparats.

I sabíeu que al barri dels Desemparats la seva geganta fa honor a aquesta llegenda? Es diu Flama i des del 2023 que s’ha sumat a la faràndula olotina!

La pujada del gegant, entre Batet i Sant Cristòfor les Fonts

Temps enrere, un gegant horripilant i sinistre es va establir en una cova volcànica a la muntanya de Batet, prop de la Fageda. Els seus atacs es concentraven a la carretera de Santa Pau, coneguda com la Pujada del Gegant. Allà, emboscava els passants, els atrapava i els devorava dins la cova.

Els habitants, cansats dels seus atacs, van invocar Sant Cristòfor, prometent construir una església en el seu honor si els alliberava del gegant. Aquella nit, es va sentir una lluita ferotge i al final, un tro enorme va anunciar la fi del gegant.

L’endemà, els pagesos van trobar el cos del gegant, mort i destrossat. Van entrar a la cova, espantats per l’horror que van trobar, i van aixecar l’església de Sant Cristòfor al lloc conegut com Sant Cristòfor les Fonts, on havia tingut lloc la lluita.

Aquesta zona d’Olot ofereix senders per indrets únics per la Fageda, el Triai, Batet. És ideal per rutes tranquil·les en plena natura. I després, pots gaudir de la gastronomia garrotxina en restaurants propers.

Hostal dels Ossos

Restaurant Riu Fluvià

Bar Santa Magdalena

El somni de l’hereu i la Verge del Tura

Ja sabem que la llegenda de l’origen del topònim Tura, remuntada al segle XV, que explica que un bou rasclava el terra cada dia prop del mas Caritat. El pastor, amo del bou i del mas, sorprès per la persistència de l’animal, va decidir cavar al lloc i allà va ser on va trobar la imatge de la Mare de Déu. Des d’aleshores, van convertir aquell mas en el santuari d’Olot i d’aquí prové el nom actual, ja que “tura”, en català antic, significa bou, i el nom equivaldria a Mare de Déu del Bou.

Tot i això, qui era el pastor del bou? La llegenda es remunta encara més antigament i explica que el pastor es deia Pere, i era l’amo del Mas la Caritat, però diuen que anteriorment la masia s’anomenava Mas Altura, i era la més extensa i rica del poble. Quan en Pere era més jovenet era un malcarat i es va deixar portar per la mala vida, i a Olot el boca-orella li va crear una mala reputació que la gent del poble va acabar anomenant al mas de la família, Mas la Caritat. 

En Pere, després de ser rebutjat per la seva estimada Carme a causa de rumors i por, va tenir un somni revelador amb les personificacions de les Hores, la Venjança, l’Ocasió i el Treball. Aquest somni el va inspirar a canviar de vida, convertint-se en una persona responsable. Va ser acceptat de nou per la comunitat, es va casar amb Carme i el seu pare va morir en pau. Més tard, el bou d’en Pere va trobar la imatge de la Mare de Déu, continuant així la llegenda que, qui sap, potser va inspirar el nom del carrer del Carme.

Actualment al carrer del Carme i pels carrerons de l’església de la verge del Tura hi  trobaràs una àmplia oferta d’establiments, restaurants de diverses especialitats i botigues artesanes que fan del barri més antic de la ciutat, un lloc ben especial i únic!

La Fira de Sant Lluc, un perill pels comerciants del camí ral Vic-Olot

Aquesta és una història que no ha passat a la ciutat d’Olot, però sí que hi té una relació estreta, i és que la ruta del camí ral Vic-Olot, especialment per les Marrades del Grau, durant el segle XVII era una parada obligatòria per als negociants que assistien a la Fira de Sant Lluc d’Olot. Aquest tram, caracteritzat per forts pendents, revolts perillosos i vegetació densa, era el lloc preferit pels bandolers per assaltar viatgers carregats de monedes. L’Hostal del Grau es trobava en aquest tram, i també la Mina dels Bandolers, un amagatall natural perfecte.

Els bandolers es fonien en aquest bosc, desapareixent de les autoritats que de manera escassa vigilaven aquest lloc, perquè també li tenien por. Finalment, un dia la justícia va capturar la pastora del Coll, amant d’un bandoler, que va revelar l’amagatall. Aquests van capturar els bandolers, empresonant-los a l’hostal del Grau i penjant-los de la biga de la sala, coneguda des d’aleshores com “la biga dels Penjats”. Així va acabar l’era dels bandolers en aquesta ruta, tot i que molts com Serrallonga, Ramon Felip, i altres van deixar la seva empremta en la història del camí ral.

Actualment, la Fira de Sant Lluc és una de les fires més emblemàtiques de la ciutat i ve gent d’arreu de Catalunya per impregnar-se durant un cap de setmana de cultura, art i descobrir totes les paradetes d’artesania, roba, dibuix, col·leccionisme i molt més que fa més de 700 anys que la ciutat ofereix als seus vilatans i tothom qui la visiti, i sobretot, els comerciants tornen a casa de manera segura i sense risc!