La Moixina és sens dubte un dels llocs per visitar a Olot més emblemàtics i una visita essencial més que recomanable per fer. En qualsevol llista de millors visites d’Olot, hi trobareu els aiguamoixos de La Moixina: uns paratges on s’hi respira tranquilitat, pau, salut, harmonia, alegria, … i que heu de visitar, sí o sí, si veniu a Olot. A més a més, aquest és un dels llocs més pintats pels artistes de tots els temps!
LA MOIXINA, UN PAISATGE DE POSTAL! I MAI MILLOR DIT
Al cor d’Olot i dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la Moixina és un dels espais d’Olot més pintat pels artistes de finals de segle XIX.
El bosc màgic de roures centenaris va ser la nineta dels ulls dels pintors l’Escola Paisatgística d’Olot, especialment pels coneguts Joaquim i Marià Vayreda. I encara ara, aquest indret continua sent un espai ideal on pintar, concentrar-se, meditar, inspirar-se…!
Us imagineu passejar entre els corriols de la Moixina, envoltats de joncs i canals d’aigua mentre escolteu com canten els ocells i us abracen les papallones o les libèl·lules? Veniu a descobrir-ho!
UN BOSC DE ROURES CENTENARIS ENTRE FONTS I CANALS
En aquest paratge d’espectacular bellesa hi trobareu dues de les fonts més conegudes d’Olot: la font de la Deu i la font de la Moixina. Ara bé, un dels seus atractius principals són els roures monumentals que presideixen l’espai i li donen una singularitat única!
L’escriptor Joan Santamaria va deixar constància de la seva harmonia i puresa en el llibre “Visions de Catalunya”:
“… Jo no he vist al món una meravella de terra tan perfecta, una beutat tan sadolla de repòs, un dibuix tan clar i tan simple, un pa de verds tan purs i diversos i un riure tan celest com el que fa aquesta ratxosa, graonada de camps i sembradures, de pollancredes i coromines, de reguerons i camins que s’esbandien enllà de la ratlla grisa del Fluvià…”.
LA CAPELLA DE LA MOIXINA, LA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT
Fa més de 130 anys, un 15 d’octubre del 1884, es va inaugurar la capella de la Mare de Déu de la Salut, una petita església que va ser cremada durant la guerra civil, i que el 1942 va ser restaurada.
Al seu voltant podreu veure la flora típica de la zona, com la flor d’isopir (Isopyrum thalictroides), que neix en molt pocs paratges de Catalunya, ja que necessita unes condicions molt especials per a créixer.
